Babaí

Sense mamella no hi ha paradís

Abans d’aprendre, amb promptitud i elevada nota (tot s’ha de dir) l’ofici de polític, l’esportista Mateu Cañellas confessà haver viscut en centres d’alt rendiment per esportistes que no tenien ni necessitaven res del que hi havia previst en la segona fase del projecte i que semblava imprescindible a la família Nadal, a l’empresa que maneja la imatge del gran campió i al PP del fugat Matas i del batle Pastor. Ara  encara no diu el contrari però ha perdut l’atlètica frescor i ja no expressa el que pensa (que deu ser el mateix que pensava, dic jo). Ara lamenta el burofax que l’empresa de l’esportista ha enviat al Govern per fer-li saber que es poden posar el centre d’alt rendiment per capell i que, amb paràfrasi de la telenovel·la, sense mamella no hi ha paradís.

Per si no em bastàs l’argument de l’esportista Cañellas, he conegut vàries de les concessions que, el darrers anys, els peperos feren en nom de l’esport i totes són escandalosament beneficioses pels beneficiats i, d’amagat (com es fan aquestes coses), pels polítics que les concediren. Res de nou, evidentment. Així que em dol saber que un esportista de la talla del millor tennista mallorquí de la història es vegi emmerdat pel que només és un estira i arronsa entre vius que volen fer negoci amb doblers públics i polítics obligats a ser honest, encara que només fos per marcar diferències amb els antecessors. Però el que més m’entristeix és haver de llegir estúpids comentaris de falsos assabentats que pretenen reduir al debat ideològic el que només podria ser enfrontament partidista si un dels enfrontats -en aquest cas el PP- acceptàs, a priori, que el seu partit està per ser generós amb els que es demostren econòmicament generosos amb ell. M’estim més creure que no, que no són tan ases de fer-ho evident. No hi ha debat ideològic, per tant, i no s’ha vist per lloc.

Ara bé, mala llet o simple estupidesa, molta. Per exemple, quan acusen al president Antich de no compartir glòria parisenca amb el guanyador de Roland Garros. Podríem debatre si els eixuts comptes públics estan per a que el president es faci fotografies mediàtiques amb esportistes milionaris o si és millor destinar els minsos recursos a promoure l’esport de base que realment els necessita, però no vull entrar en aquest debat perquè és tan apassionat com tot el que envolta als fanàtics esportistes de sofà. Però l’imperdonable és que no s’hagi volgut saber la veritat de la indisposició mèdica que afectava al president aquell cap de setmana. No sé per què però estic segur que, tots aquells que l’han criticat, després de patir la intervenció d’ortodòncia que el divendres feren al president, no solament no haguessin viatjat a París el diumenge sinó que el dilluns haurien aprofitat la recomanació mèdica per no anar a la feina. Mostren el llautó de l’odi que els mou i que s’ha convertit en l’únic aliment del seu pensament, per dir-ho d’alguna manera.

Posted in General | 5 Comentaris » |

Senyora

Aquests dies s’ha destacat, i molt, que la difunta Carme Delgado era una gran senyora. Quina evidència! No sé per què, però quan es destaquen evidències d’aquesta mida deu ser perquè o bé no es troba res més a dir o no convé dir-ho. Destacar que ella i els seus han protegit el territori és una d’aquelles visions pròpies de qui porta cucales i les porta de gust. Els March han protegit el “seu” territori i no han jugat a l’especulació com haurien fet molts d’altres propietaris, és vera. Vull creure que ho han fet per convenciment i no només perquè són tan immensament rics que no ho han necessitat. Però de la resta, del territori sense escripturar al seu nom, gairebé tot el que s’ha destruït portava, de manera directa o diferida, el seu vist i plau. O no volem recordar que, amb igualtat d’escons entre PP i PSOE, els Verga obligaren (perquè el tenien agafat per la cartera) a Jeroni Albertí a pactar i fer president a Biel Cañellas enlloc de fer-ho amb el socialista Fèlix Pons? Els govern del PP han estat els responsables de gairebé tots els desastres ambientals patits els darrers decennis i sense la benedicció del March la història hagués pogut ser d’altra manera, potser millor (em referesc a la història recent, no al franquisme del qual no en tenim cap dubte de la responsabilitat de la senyorívola família en la victòria dels rebels). Això, per no parlar de la importància de la Banca March que, juntament amb Sa Nostra (per a més Inri) i fins l’arribada de les caixes valenciano-zaplanistes, han estat al darrere de tots els especuladors locals finançant-los les megalomanies destructores i destructives, començant per la ignomínia de Bon Sosec que encara ens costa doblers a diari.

No tenc cap coneixement del grau d’implicació de la finada en aquests fets. Tampoc ja no importa massa. Però hi hagué un temps recent que en aquesta terra els polítics democràticament elegits no podien canviar segons quin gestors perquè eren protegits de la senyora. Varen ser necessàries vàries legislatures per a que els representants del poble poguessin exercir el poder emanat de les urnes. Potser no era culpa d’ella, probablement, sinó del reverencial respecte a un clan que ha determinat la història del segle passat i condicionat la d’aquest.

Els hi hem de reconèixer el mèrit de les Fundacions i la seva bona tasca que ha dignificat l’espai cultural de Mallorca tal com va fer la Fundació Juan March a Madrid. I que, per exemple, varen ser més respectuosos amb la llei de costes del que han estat molts d’altres mallorquins i foresters que encara no accepten la prevalença de la llei i del bé comú. I aquest merescut reconeixement (i més si es compara amb com actuen prepotents nous rics i polls entrats en costura) no l’he vist en tanta necrològica estereotipada i allunyada de qualsevol conflicte. Els morts mereixen el respecte que mereixien de vius i, com a mínim, el respecte a la veritat o l’intent honrat d’aproximar-s’hi.

Posted in General | 3 Comentaris » |

Fins els dits

La denúncia de la fiscalia contra els uemites que participaren en la pilotada de Son Oms va més enllà i ens mostra una carència pels doblers fàcils que no seria normal s’hagués conformat amb els aconseguits amb el famós polígon. Sense proves, per ara, la instrucció del cas sobre el Pla Territorial ens podria dur a un altre capítol del serial “Fer-se ric a l’ombra de la política” perquè no seria lògic pensar que les milionàries plusvàlues descobertes en el tripijoc de les Àrees de Reconversió Territorial (ART) haguessin anat a parar, exclusivament, a les butxaques d’uns promotors egoistes, negats per a la generositat amb aquells que els fan més rics amb el traç d’un ròtring. En ambdós casos hi ha personatges repetits i no serem tan càndids de creure que l’ostentació de càrrec públic (quan es cuinava Son Oms els imputats no en tenien) és un bàlsam per a la cobdícia. No tenim proves però blanc i en botella no sol ser aigua mineral per molt que així ho indiqui l’etiqueta. Llavonces ve l’altre dubte (dubte, per respectar la presumpció d’innocència) i és esbrinar si entre els que està demostrat que s’asseien a pactar les imaginatives ART hi havia qualque colló que no sucà el melindro mentre veia com altres ficaven fins els dits a la tassa. No tenim proves però l’experiència ens demostra que cap dels comensals gaudeix d’un coeficient intel·lectual tan baix com per no assabentar-se del fregat i es deixaria glapir en la delinqüent complicitat per pura solidaritat amb els altres. Mal de creure, evidentment, encara que també pot ser d’impossible demostració. Qualque cosa deuen haver ensumat els fiscals que remouen aquest tiberi a la recerca de demostrar el que tothom ha sospitat des de sempre: a Mallorca no s’ha fet cap retxe sobre un mapa sense que una mà misteriosa no hi sucàs el melindro. Una o vàries. D’un color o d’uns quants. Pel partit o per la cara.

Posted in General | Sense comentaris » |

El clotell d’avui

Supòs que ho teniu clar, el personatge d’avui era na Francina Armengol.

Posted in El clatell de | Sense comentaris » |

Equilibri

Encara hi ha votants d’esquerra que no entenem la manifestació del GOB davant el Consolat de Mar poc abans de les eleccions de 2003. Pel moment, que era absolutament inoportú, i pel contingut, perquè anomenar Pacte de Ciment al govern més conservacionista dels patits fins el moment ens podia semblar injust. No es tracta de demanar estratègies electorals a qui no juga en aquesta lliga i, per anar bé, no ha de jugar-hi mai. Només un poc de sentit de l’oportunitat per aconseguir més i millor rendibilitat de les seves accions. Si es tractava de defensar la natura, la seva acció pogué contribuir a la victòria dels pitjors enemics que aquesta ha tengut mai a les Balears: Matas i cia, s.a.

Al contrari, l’acció de divendres passat, per fer palès que el primer govern Antich protegí Son Bosc amb una ampliació raonable i raonada del parc de s’Albufera i que ara no mostra excessiu entusiasme per recuperar la protecció que el fugat Matas anul·là, és d’aquelles que ens recorden la necessitat de tenir moviments ciutadans per fer de contrapès al poder que, quasi sempre, perd els referents enmig d’un difícil taulell d’equilibris i de conveniències.

S’ho paga (perquè sinó apaga i tanca la porta) creure que no ha canviat la consciència del president però sí les circumstàncies. Ara governa amb UM (abans només ho feia gràcies a UM) i els interessos econòmics que envolten Son Bosc semblen ser els del lobby regionalista. Els que tenim els dallons pelats de la política sabem que no sempre es pot fer el que es vol però ens agradaria creure que, almanco, es pot dir el que es voldria fer si es pogués. Tots els partits del pacte menys el PSOE han dit (i no sempre amb bones i lleials formes) quins són els límits del seu suport a la coalició. Han fet ballar la Llei d’Habitatge amb posicions tan sobrevengudes com inamovibles. És hora de que ho faci aquell que representa el major nombre de votants. Son Bosc és un d’aquells galàpets que, si s’empassa el president Antich, almanco ens faci saber que no és del seu gust, que ho fa perquè amb els doblers dels uemites no s’hi juga més enllà d’ideologies i de consciències. Mentre calli, ens remeti a estudis i deixi fer, es fa còmplice de la rapinya, d’aquella que crèiem pròpia del passat i que, almanco a Muro, representa la joint venture PP-UM.

Posted in General | 1 Comentari » |

El clotell de

Serà una petita columna dominical on faré un perfil molt subjectiu d’un personatge públic. La foto del seu clotell il·lustrarà l’article. Si no aconseguís deixar clara la identitat del personatge, en aquesta categoria del blog hi trobareu la resposta.

Pens que el primer, el de diumenge passat, era molt senzill d’esbrinar. El clotell del fugat Jaume Matas ens acompanyà en l’estrena.

Posted in El clatell de | Sense comentaris » |

Ja he rebut

Els que gaudim del privilegi de la finestra al diari no tenim massa costum de ser criticats, rectificats o comentats al moment. El blog és una altra cosa i els comentaris queden integrats en l’article. Em vaig equivocar amb l’expressió, és evident, però no per traducció automàtica sinó per embull mental. Disculpes. I a seguir. La setmana se’ns presenta moguda per la resolució, en un sentit o en un altre, de l’afer Nadal que amenaça l’estabilitat del pacte de govern. Segur que no aconseguirà ser tinent de batle sense competències en una àrea de govern però tampoc mantendrà l’actual estatus de regidor ras, producte de l’escenificació del desacord amb el signat per l’anterior presidenta, la senyora Munar, i les potadetes infantils de no aconseguir la batlia amb els seus dos escons. La solució pot passar per inventar un càrrec de l’espècie “coordinador d’àrees” que s’ocupi de les parcel·les de poder que té el seu partit en Cort. Però el malestar no s’acabarà i el corc mantendrà la permanent tasca d’erosió del govern de la batlessa Calvo. Ho du en l’ADN i no s’arreglarà fins que aconsegueixi acabar amb tota l’herència estratègica de la seva antecessora en la presidència d’UM. Paciència.

Posted in General | 2 Comentaris » |

Hi ha qualcú?

Ja sé que encara el nou diari no ha sortit i que és difícil que aparegui l’enllaç d’aquesta plana sense que es publiqui abans el diari que la conté. Però, què voleu? Ja m’havia fet la idea de mantenir oberta aquesta finestra i ara resulta que ni aire hi passa. Hi haurà temps, segur. Per ara només dir-vos que els diumenges, en la meva secció “A l’arronsa” procuraré contestar una pregunta que em faceu aquí. Vos agrairia no utilitzeu l’anonimat, si és possible, i així publicarem en el DBalears el nom i procedència de qui la fa. En el primer diumenge he dubtat si fer-me una pregunta o fer com si m’haguéssiu feta. Millor començar amb l’honradesa de dir que, per ara, per aquí no hi passa ni una ànima. Que hi ha qualcú?

Posted in General | 12 Comentaris » |

Sus

Quins collons! Ja tenc blog talment fos una gallina que no pot pondre. Això és el primer que vaig pensar quan em digueren de mantenir aquesta plana: però si jo ja em comunic cada dia i gairebé no em queda res a dir (del que es pugui dir, evidentment). Però m’han convençut que aquest format és més fresc, participatiu i té més agilitat que el diari de paper i, francament, quasi som a punt de creure-m’ho. Acab de fer 50 anys i m’estrén (que és una manera fina de dir em desvirguen) en aquest món de la bilateralitat informativa i de la píndola fàcil d’empassar. No sé si jo estic preparat per mostrar totes les meves neures (ni voltros per suportar-les), però es fa camí caminant. Avui començ i ja ho veurem.

Posted in General | 2 Comentaris » |